Eleagnus angustifolia Caspica

26 novembre 2013 Guia d'arbres Deixeu un comentari 2,189 Views

Arbret semblant al eleagnus clàssic però sense espines, més flor i més petit. Floreix a primers de maig. També s'adapta molt bé a la primera línia de mar, aguanta molt bé la salinitat i també té tendència a treure rebrolls de les arrels.

Fitxa tècnica

Imatges, característiques i fenologia a la zona de Girona (Bordils: Lat 42.05, Long 2,92)

Nom cientific: Eleagnus angustifolia Caspica
Nom comú (català):
Nom comú (castellà):

Característiques
Flors, fulles i fruit
Adaptació al medi
Malaties i plaques
Requeriments de feina

Forma: globulosa
Alçada: de 5 a 7 metres
Amplada: de 3 a 4 metres
Estació de lluïment: a la primavera, a l'estiu
Formació al viver: lliure
Brotació: A finals de març
Creixement: lent a la primavera i mig a l’estiu.

Floració: a la primavera, des del segon any i en brots de primer any
Vistositat de la flor: alta
Color de la flor: groga
Durada de la flor: de 10 a 15 dies
Disposició: interior
Fulla: simple alterna pinnada oval-lanceolada sencera
Canvi de color de les fulles: No canvien de color

Exposició solar: sol
Necessitats d’aigua: baixes
Adaptació a l’asfixia radicular: alta
Adaptació a la calor: alta
Exigències de pH del sòl: indiferent
Adaptació a la contaminació ambiental: si

És un arbre poc problematic davant malalties i plagues

Malalties freqüents: verticillium,
Plagues: ,

Requeriments fitosanitaris: poc problematic
Arrencat de viver amb el pa de terra: aconsellable
Notes de poda: Manteniment de la forma i jerarquia de branques els primers anys, després treure alguna branca per afavorir llum i sanejament.
Altres coses a tenir en compte:

Terminologia:
Forma dels arbres | Formació a viver | Estadis fenològics |