Arbres Creixement i poda d'arbres equilibrats.
El slow food és una nova manera d’entendre l’alimentació humana. Per què, si pensem que el menjar equilibrat i variat (verdura, fruita, peix ,llet, carn el més natural possible i en la mesura adequada), és bó i sa per nosaltres. Per què no ho tenim en compte en l’ alimentació o abonat de les plantes. .
El 1840 es va publicar el llibre ” Química orgánica y su aplicación a la agricultura y a la fisiologia” del prestigiós químic Justus von Liebig (1803-1873). Aquest senyor va comprovar que introduint els fertilitzants artificials a l’agricultura s’augmentava de manera considerable el seu rendiment. Però d’això ja en fa 177 anys. En aquella época va ser tota una revolució perquè les tècniques de cultiu no són les d’ara, i eren moments d’escassatat de menjar. Però el que no va tenir en compte, perquè en aquesta època es desconeixia, era que el sòl no és un ent inhert sino que hi ha tota una vida microbiològica en el sòl.
Potser és hora de replantejar-nos aquesta teoria, que va ser molt important, però que després de 177 anys ens està portant uns danys coletarals que efecten directament en l’equilibri del sòl/planta (reducció i alteració de l’èdafon, disminució de l’humus, inmobilització de nutrients…..)
La nutrició vegetal convencional és una alimentació directa amb fertilitzants solubles de ràpida absorció on només es valora la quantitat i no la qualitat dels nutrients. Així com no té en compte els processos naturals d’activació i desectivació de minerals de l’èdafon.
La nutrició vegetal slow food apostaria més per una alimentació indirecta amb adobs menys solubles i d’efecte més lent, que el suministrament de l’ingesta fos més adequat a les necessitats de la planta.
L’objectiu seria alimentar la planta amb el que necessita alterant el menys possible l’ecosistema evidentment sempre dins uns paràmetres de eficàcia i rendabilitat que en casos concrets si que es podrien complementar amb adobs ràpids. Es tracta de qui ningú hi perdi, ni l’agricultor/arborista ni la natura.
Orgànics: adobds verds, residus varis, fems varis, algues, humus, …..
Minerals: cendra vegetal, roca en pols, cal dolomita, bentonita, feldespastos, mica…
Articles relacionats
