Arbres Creixement i poda d'arbres equilibrats.
Ara comença la collita d’una de les pomes més conegudes i tradicionals, les varietats del grup Golden Delicious.
No sé si coneixeu una característica d’aquest grup, el russeting, que surt en més o menys mesura segons la predisposició genètica varietal (dins les varietats Golden trobem un escalat de sensibilitats), i també segons els factors climàtics que es produeixen els 30 dies després de floració (si les condicions són de temperatures baixes i humitats relatives altes en aquest període, la poma tindrà més russeting aquella campanya)
El russeting és una alteració fisiològica que afecta la pell de la poma. La poma pateix unes microlesions al teixit de la pell, que llavors de manera natural cicatritza mitjançant capes de cèl·lules rugoses donant lloc al RUSSETING.
Característica natural o anomalia? Aquesta és la qüestió.
Des del meu punt de vista és una característica o curiositat pròpia d’aquesta poma, que es manifesta de forma natural cada any amb intensitats diferents sense cap conseqüència negativa en el sabor. Al contrari, hi ha teories (no comprovades) que diuen que la fa més dolça.
Altres pensen que és una anomalia, en aquests cas però només per una qüestió estètica.
La realitat, però, és que ens trobem que “el mercat” demana o bé pomes totalment netes de russeting o bé, en menor percentatge, pomes amb molt de russeting.
I els veritables consumidors què volen? És bo saber que arribar a aquests dos extrems és a base d‘aplicar uns productes a la poma quan la natura de forma natural ens dóna el russeting que li escau cada any per factor genètic i climàtic.
Aquesta reflexió no va tant a qüestionar el fet d’aplicar productes a la fruita , sinó al fet d’aplicar-los només per una finalitat estètica. No seria millor deixar que la natura fes el seu curs i no voler homogeneïtzar-la com si fos una fàbrica de iogurts?
Per on mengem la fruita? em pregunto. Pels ulls o per la boca? No seria millor esmerçar esforços i productes per altres necessitats….?
Vet aquí el debat que segur té molts punts de vista. Aquest és el meu.
