ARBRES, Gràcies per existir

Rellegint el llibre de l’Eduard Punset “Excuses per no pensar” en l’apartat les gestes de l’evolució hi ha un fragment que diu: “Moltes vegades simplifiquem en pensar que els arbres simplement creixen i fan ombra. Ens pensem que tot això és tot el que fan. Amb tot, alberguen més d’un secret. Tenen intel.ligència i memòria i funcionen com el veritable vincle entre el cel i la terra. Els arbres són els éssers vius més alts i més vells que coneixem…..” i jo afegiria que també poden ser els més bells del nostre entorn.
És clar que nosaltres sense els arbres no podríem existir ( el cas contrari si). Els arbres ens regalen una atmosfera respirable doncs transformen el diòxid de carboni en oxigen. Els arbres fixen els nutrients inorgànics ( nitrogen, fòsfor, potassa…) per regalar-nos aliments sans. Els arbres ens regalen amb fulles, flors i colors per alegrar-nos els paisatges.
Crec doncs que després d’aquesta gesta de l’evolució de tants i tants milions d’anys podríem mirar-nos aquest treballadors incansables d’una altra manera. No em refereixo que hàgim de salvar tots els arbres del món, però si cuidar-los de manera que aprofitem totes aquestes avantatges i no convertir-los, per errors nostres, en desavantatges.

Aquí deixo quatre fotografies on la diferència entre un arbre ben cuidat i un que no, és ben evident