Inici / Actualitat / Arbres sense els límits de la poda

Arbres sense els límits de la poda

Pels arbres de fulla caduca en general, l’època més idònia per podar és  quan l’arbre es desprèn de la fulla.

Però la veritable qüestió és : CAL PODAR-LOS?

Hi ha una falsa creença que els arbres ornamentals de jardins, parcs, però sobretot dels carrers, s’han de podar quan arriben a la fase de maduresa i fer-ho cada any. Crec que això és fruït, en la majoria de casos, de la desconeixença del que representa veritablement PODAR.   Podar, és molt més que el fet mecànic de tallar branques. Cal un coneixement de la biologia de l’arbre, una valoració de la necessitat de poda i cal  aplicar les tècniques correctes.

El més favorable per l’arbre i el més econòmic en general, seria fer una bona poda en la fase de formació. Aquesta pot venir feta del viver o en alguns casos es pot acabar en el lloc final de plantació. Després,  simplement caldria fer un acompanyament del desenvolupament de l’arbre i  podar  per fer petites correccions del seu creixement.

Aquesta opció però, la descarten molts jardiners o responsables d’arbrat urbà,  precisament perquè requereix d’un alt grau de coneixement de com fer una bona poda i sovint, es porten a terme tècniques poc adequades,  motivades per factors estètics o de tradició,  que sempre van en detriment de la fisiologia de l’arbre.

Portem tants anys amb polítiques de poda inadequades  que hem integrat com una cosa normal el fet de veure arbres tallats en excés i fins i tot,  ho entenem com un fet necessari.

Canviar aquesta dinàmica no serà fàcil. Per això continuarem insistint…. per qui vulgui escoltar.

Què seria dels arbres sense els límits de la poda? Ben segur, seria un gran guany per tothom, tan  des de la vesant econòmica com de la  mediambiental.

Aquest pensament comença a ser una reivindicació també compartida en altres llocs.

ANDRES OCHOA P.
 Arborista Certificado ISA

Consulteu també

Entendre la fruita

Fa uns anys vaig llegir el llibre “El árbol” de John Fowles , on expresava …

Slow food: alimentació en les plantes

La nutrició vegetal slow food apostaria més per una alimentació indirecta amb adobs menys solubles i d'efecte més lent, que el suministrament de l'ingesta fos més adequat a les necessitats de la planta.

3 comentaris

  1. Maria lourdes Masot Recha

    Estic d’acord amb el text també. Al meu poble cada any es fa una esporga severa i estan tots els arbres ornamentals malmesos, m’he posat en contacte amb l’ajuntament diverses vegades pero no fan mai cas

  2. Estic d’acord amb l’autor d’aquest text. Jo penso igual. Jo era jardiner i no m’agrada podar, i al final ja ho deixat i tinc una altre feina. Sap greu que encara hi hagi gent que pensi que s’ha de podar per podar. Però cada cop hi ha menys podes severes, però encara masses.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Com la majoria de llocs web, fem servir cookies. Si continueu navegant, entenem que tenim el vostre permís política de cookies, més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies